D'aquesta sessió em quedo amb la il·lusió de transmetre un saber fer i amb les ganes d'aprendre de tots nosaltres.
Ho relaciono amb un stage de formació que vaig fer a Mons (Bèlgica) on vaig coincidir amb un professorat motivat que es qüestionava la seva pràctica docent amb l'ànim de millorar-la. Per a mi, poder viure aquella experiència va ser un regal perquè em va transformar i posteriorment ha marcat la meva manera de fer.
Em qüestiona el paper dels centres escolars i del professorat: per què hi ha aquesta resistència al canvi? També em fa pensar en les contradiccions: demanem a l'alumnat treballar en equip i a secundària quants claustres són capaços de fer-ho?
De fet moltes vegades em pregunto si realment acompanyem l'alumne/a en el seu aprenentatge potenciant al màxim les seves competències.
Vodria compartir amb vosaltres la definició d'educador/a que vaig trobar a Xantala, un espai d'activitats per a nens i pares del meu barri.
L'educador/a no estableix relacions de poder, crea un espai amb unes condicions en què cada persona pot créixer sense limitacions, és algú que no jutja ni corregeix ni culpabilitza sinó que acompanya, que no roba descobriments ni genera dependència.
Què en penseu?
